És l’hora de posar la mobilitat a l’agenda política

 

                                                                                             Article publicat a El Periodico 

el-periodico_0_42

Ara fa unes setmanes feia la meva conferència anual en el vestíbul de l’estació Fira de la nova línia 9 del metro, un espai que vaig triar de forma premeditada, ja que la mobilitat i les infraestructures del transport han estat una reivindicació constant en el meu dia a dia des que sóc alcaldessa.

 

La posada en servei d’aquest tram de la línia 9 és un pas més que consolida L’Hospitalet com a punt estratègic de l’economia de l’àrea metropolitana i de Catalunya. En poc temps, la plaça d’Europa i, per extensió, tot el Districte Econòmic Granvia L’H, s’ha convertit en referent, amb una intensa activitat econòmica, social, comercial, urbana i de serveis. La presència de Fira de Barcelona, amb esdeveniments com el Mobile World Congress (MWC) o Alimentària, i la contínua arribada de noves empreses a la plaça d’Europa, contribueixen a l’impuls econòmic de la ciutat, que ara es veurà reforçat amb l’arribada del metro.

 

Però, per arribar aquí, hem hagut de sumar moltes voluntats. Les voluntats d’ajuntaments, institucions, empresaris i usuaris del transport públic. Una suma que parteix del convenciment que el metro és una infraestructura cabdal per a la mobilitat i la vertebració de l’àrea metropolitana: trasllada de forma eficaç i eficient les persones, contribueix decisivament al desenvolupament econòmic i és fonamental per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar l’aire de les nostres ciutats.

 

Malgrat que L’Hospitalet sempre ha estat ben comunicada amb transport públic, l’entrada en escena de la línia 9 suposa un gran salt, doncs comunica per fi el nord i el sud de la ciutat; augmenta les connexions amb la resta de la xarxa; amb l’aeroport, i millora els accessos a la Fira. Seran cinc noves estacions de metro a la ciutat, i amb les de les línies 1 i 5 en sumen ja 17. La xarxa, però, s’ha de seguir ampliant. En aquest sentit, celebro l’anunci del conseller Josep Rull de tirar endavant ja el ramal de la Zona Franca, compromís que han assumit també el president de la Generalitat i l’alcaldessa de Barcelona.

 

La línia 9 és una infraestructura cabdal per a L’Hospitalet, sí, però també per al conjunt de l’àrea metropolitana i el seu desenvolupament econòmic. És el que ens uneix a les ciutats per competir de forma conjunta en el món. Ara tenim la línia 9, però no hem d’oblidar que ens manquen altres tant o més importants, com el túnel urbà, que ha de permetre el soterrament de les vies de Rodalies al seu pas per L’Hospitalet i el nou intercanviador a la Torrassa. Totes dues permetran redimensionar el conjunt de la xarxa ferroviària amb la finalitat d’incrementar freqüències i esdevenir el metro regional que el país necessita.

 

És aquesta una actuació ja convinguda i acordada fa anys per totes les administracions implicades i només pendent de la decisió política del Govern central de dotar-la econòmicament. En moments de dificultats econòmiques és un greu error que la inversió en infraestructures quedi en un segon terme de l’agenda política. Cal que, entre tots, sumem forces i prioritzem, a partir de criteris de rendibilitat econòmica però també social, i tornem a posar la mobilitat al lloc que li correspon. Només així avançarem cap a un sistema socialment inclusiu, territorialment cohesionat i econòmicament i ambientalment sostenible.

És l’hora de posar la mobilitat a l’agenda política was last modified: febrer 11th, 2016 by Núria Marín

Un futur de progrés per a tothom

conferencia anualMolt bona tarda a tothom. Benvingudes i benvinguts a aquest lloc tan “especial i rellevant” per al futur immediat de L’Hospitalet.

Us agraeixo a tots la vostra presència aquí al vestíbul de la Línia 9.

Gràcies a la gent de L’Hospitalet, perquè sento el vostre compromís sòlid, a vegades crític, però sempre pel be i el progrés dels nostres veïns.

Als que avui us heu apropat a L’Hospitalet per estar amb nosaltres, moltes gràcies per ser aquí. Cadascú de vosaltres compartiu l’èxit de L’Hospitalet que és imprescindible per a l’èxit de Catalunya.

I gràcies també, molt especialment, a Màrius Carol, director de La Vanguardia, per l’amable presentació que m’has fet. Per deixar (durant una estona) les teves responsabilitats al capdavant de la redacció del diari, i compartir aquest acte amb tots nosaltres. Moltes gràcies, Màrius.

Vull aprofitar aquesta cita anual, que ja hem convertit en “tradició”, per fer un balanç de les línies estratègiques que vam dibuixar a L’Hospitalet On. Per apuntar els reptes, que tenim per endavant.

Estem a l’inici del mandat. Un mandat, que es va iniciar el passat mes de maig amb les eleccions municipals.

El consistori que en va sortir és més divers que mai.

És una nova etapa, on el diàleg i la suma són els protagonistes. Estic segura que tots tenim una motivació en comú, “la del treball pel progrés dels nostres veïns i veïnes”.

I també estic convençuda que per aquest benestar i progrés trobarem punts de coincidència i d’acord. Gràcies també a vosaltres regidors i regidores per ser avui aquí.

Els canvis polítics no són només a L’Hospitalet. A nivell global ens movem en un marc que, (no ho hem de perdre de vista), és d’inestabilitat política, a Catalunya i a Espanya. Una situació que, sens dubte, perjudica els ajuntaments i els ciutadans.

Tot i així, tenim bones noticies.

Deia que ens trobem en un lloc molt especial, ens trobem -per fi- en el vestíbul de “l’estació Fira” de la nova línea 9 del metro.

Una obra que Toyo Ito va dissenyar per a la ciutat i que ens faltava conèixer. Com podeu veure és “molt de L’Hospitalet”, en aquestes parets hi ha una part del nostre passat.

La inaugurarem d’aquí a uns dies, i serà un nou pas important per consolidar-nos com a punt estratègic de l’economia de l’àrea metropolitana i de Catalunya.

Per arribar aquí, per fer realitat aquesta línia, hem hagut de sumar moltes voluntats: la dels ajuntaments de L’Hospitalet, del Prat i de Barcelona; la de la Generalitat, la de la Fira, la de la Cambra de Comerç, la dels empresaris, la de la Plataforma pel Transport Públic, la dels organitzadors del Mobile…

Tots junts hem sumat, hem explicat, hem pressionat, hem reivindicat i, finalment, aquí la tenim.

El metro és una infraestructura cabdal per a la mobilitat a l’àrea metropolitana. Fa eficaç el trasllat de les persones, contribueix decisivament al desenvolupament econòmic i és fonamental per reduir la contaminació atmosfèrica.

La cimera del clima de París, celebrada fa només unes setmanes, va posar novament de manifest, l’amenaça que representen les emissions contaminants per al futur de la humanitat.

Cal reduir-les, i el transport públic d’alta capacitat, com és el metro, és la gran alternativa al major contaminant de les ciutats: el cotxe.

Però no n’hi ha prou amb el que hem fet fins ara!!.

Hem d’avançar més en aquest sentit, i hem de fer possible que el transport ferroviari substitueixi en gran mesura el vehicle privat, (no tan sols a la primera corona), sinó a tota la regió metropolitana.

I això només es podrà aconseguir reconvertint la xarxa de Rodalies de Renfe, en un veritable metro regional, augmentant les freqüències de pas per tal de fer-lo eficaç i, per tant, competitiu i alternatiu.

Molts dels aquí presents, m’ho heu sentit reclamar repetidament i obstinadament els darrers mesos.

I avui tornaré a fer-ho en aquesta estació de la línia 9.

Perquè la convocatòria d’aquesta conferència anual ha estat, com ja us podeu imaginar, més que premeditada, amb l’objectiu de convertir-la en si mateixa en un “acte reivindicatiu”.

És cert que “el túnel” és una obra que millorarà substancialment la qualitat de vida dels ciutadans que avui pateixen el pas dels trens a cel obert i que tancarà una de les nostres ferides urbanístiques.

Però, també és cert, que sense aquesta infraestructura no hi haurà metro regional i que la segona corona metropolitana seguirà patint mancances greus de mobilitat, fent necessari el cotxe i impedint la reducció de les emissions contaminants.

No és, per tant, tan sols una reivindicació local, sinó una reivindicació pel bé general.

Portem anys amb aquesta batalla.

Potser, tot seria més fàcil, si en lloc de prendre decisions des d’un despatx del Ministeri, es parlés més i es tinguessin més en compte els alcaldes, que a la fi som els qui millor coneixem els problemes del territori i dels nostres ciutadans.

I em sap greu, però els hi poso un exemple, l’agost el Ministeri va anunciar una inversió de set milions d’euros per remodelar l’estació de tren de Bellvitge-Gornal.

Una inversió molt important però que deixa, incomprensiblement, de banda l’accessibilitat de l’estació, una accessibilitat llargament reivindicada pels veïns i per l’Ajuntament.

Com poden passar aquestes coses?

És una qüestió de seny, i més quan el Ministeri coneix sobradament la impossibilitat de molts ciutadans, amb problemes de mobilitat, per accedir ara mateix a l’estació.

Afortunadament no estem sols en aquesta reivindicació.

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, i el de la Plataforma del Transport Públic, Ricard Riol, han fet també seva la reivindicació del túnel ferroviari com a eix central d’una millora inexcusable de la xarxa de Rodalies. Moltes gràcies per ser avui aquí i per la vostra reivindicació.

Com us deia a l’inici, avui som aquí, per fer l’esbós de quins són els reptes immediats que tenim. Per compartir quins són els passos que ara hem de fer per continuar el camí.

Com bé sabeu, LA PRIMERA TRANSFORMACIÓ de L’Hospitalet es va fer a l’inici de la democràcia. Claveguerams que estaven a cel obert es van cobrir. Carrers plens de pols i fang es van asfaltar. I a poc a poc, amb l’urbanisme com a mitjà, es van millorar els nostres carrers, les nostres places i els nostres barris.

Vam fer parcs, centres culturals i esportius, biblioteques, escoles per als nostres infants i per als adults. L’urbanisme va ser el gran instrument en aquells primers anys d’ajuntaments democràtics per dignificar i humanitzar l’espai públic.

La SEGONA TRANSFORMACIÓ va tenir lloc a finals dels anys 90. L’urbanisme transformador va donar pas aleshores a l’urbanisme planificat, que, entre altres coses, ens ha permès crear espais com la plaça d’Europa.

La TERCERA TRANSFORMACIÓ és la que estem realitzant ara mateix.

La vam iniciar el 2012 i ho vam fer de forma col·lectiva a través de L’Hospitalet on, un procés de participació que vam endegar (quan encara ningú no parlava d’aquest tipus de processos).

Hi van participar de forma activa més de 6.000 persones definint el nostre futur. Del procés va sortir un full de ruta amb el que segueixo decididament compromesa.

Una de les grans conclusions va ser que —més enllà de l’urbanisme— l’economia i la cultura havien de ser els nostres nous motors de desenvolupament.

I, amb aquestes noves claus, ens hi vam posar a treballar.

Tot aquest camí fet, amb l’esforç col·lectiu, ha fet possible que avui L’Hospitalet sigui considerada una ciutat EMERGENT.

No és casualitat que la Fira, el districte econòmic, els hotels, i el Districte Cultural, entre d’altres, atreguin (des de fa un temps) noves empreses i activitats que aporten economia i riquesa.

Analistes i mitjans de comunicació i fan diverses interpretacions d’aquest moment d’èxit.

Mediàticament s’acostuma a posar l’accent en una mena de competició amb Barcelona.

Però el cert, és, que si avui L’Hospitalet és una ciutat emergent, no ho és per cap conjuntura política concreta, sinó per un camí que va començar amb l’inici dels ajuntaments democràtics.

Aquesta és la realitat.

Sense les transformacions realitzades des del 1979, amb la complicitat (del teixit associatiu i l’Ajuntament de L’Hospitalet), no seriem avui, la segona ciutat de Catalunya no només en població, sinó també en producció del PIB i en localització de llocs de treball.

Evidentment, escoltem i acollim tot aquell que vingui a invertir-hi en projectes coincidents amb les nostres estratègies, però vull deixar igualment clar que no es tracta d’una competició amb Barcelona.

Barcelona és el gran actiu de l’àrea metropolitana. És la marca de referència, la que ens permet créixer i gràcies a la qual, també, hem arribat a on som.

Barcelona té tot el dret a replantejar algunes de les seves polítiques, com és la del turisme, però ja he advertit en altres ocasions que caldria prudència en els missatges que envia als mercats exteriors perquè poden influir negativament en inversions que no només afecten Barcelona, sinó també les ciutats veïnes.

En aquest sentit, torno a reivindicar el consens, el diàleg i l’acord entre els municipis de l’àrea metropolitana.

Cadascun de nosaltres per la nostra banda no podrem competir sols en els mercats internacionals. Ho saben be els Alcaldes i Alcaldesses que avui ens acompanyen als que també agraeixo la presència.

L’agost del 2010 el Parlament va aprovar per unanimitat la llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Sobre el paper aquesta és una realitat, però cal donar-li encara ànima i rodatge de conjunt.

L’Àrea té per endavant alguns reptes que crec que són cabdals per al futur de cadascuna de les nostres ciutats:

El primer gran repte, és la consolidació d’un transport públic i sostenible per al segle xxi, tal com assenyalava a l’inici de la meva intervenció.

El segon, és la coordinació d’una política d’habitatge que doni resposta metropolitana a les necessitats dels ciutadans sobre dos eixos: la rehabilitació, (amb especial atenció a l’eficiència energètica i l’accessibilitat), i la lluita contra els habitatges buits.

El tercer repte és una acció coordinada per garantir la defensa dels ciutadans davant les males praxis d’alguns bancs i algunes companyies subministradores.

El quart és el que jo denomino el de L’AIRE NET. És imprescindible una política mediambiental conjunta i coordinada, ja que la qualitat de l’aire no sap de fronteres municipals.

Des de l’Ajuntament de L’Hospitalet ja fa temps que impulsem polítiques concretes que estan donant bons resultats.

A tall d’exemple, als darrers quatre anys no hem superat els límits de partícules contaminants. I això, ha estat gràcies a diferents iniciatives contemplades en el Pla d’Acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire i en el Pla de Mobilitat Urbana.

Però els municipis metropolitans hem de treballar conjuntament les polítiques que desenvolupem per contenir la pol·lució.

I, finalment, l’Àrea Metropolitana ha d’impulsar una política de desenvolupament econòmic per organitzar el territori, sense entrar en rivalitats i competències estèrils i paralitzants.

Una política que tal com el Vicepresident de Desenvolupament Econòmic i Social de l’Àrea, en Jaume Collboni defensa –gràcies per ser avui aquí– ens permeti presentar-nos en els mercats internacionals (que és el lloc on són realment els nostres competidors) amb una sola imatge i una sola veu.

L’Hospitalet, a més de voluntat de suma, diàleg i consens, ofereix per al desenvolupament metropolità un territori altament competitiu liderat per la Fira i el Districte Econòmic.

Aquest és un espai que malgrat la crisi, ha continuat atraient la instal·lació d’empreses i ha propiciat el desenvolupament de sectors, que per a nosaltres eren inimaginables fa només uns anys.

El cas més paradigmàtic és el del turisme. En poc temps, el turisme de negocis ens ha situat com una de les deu primeres destinacions turístiques de Catalunya.

La passada setmana la cadena britànica Easy Hotels va anunciar que construirà el primer hotel espanyol de la cadena a L’Hospitalet, a l’entorn de la plaça d’Europa.

Ben aviat tindrem noticies d’una altra cadena hotelera amb la que estem parlant per a la seva instal·lació a la Carretera de Collblanc.

I mica en mica anirem fent realitat el nostre Pla d’Hotels.

Divendres vam signar un acord entre l’Ajuntament i el Gremi d’hotels de Barcelona, que farà més estreta la nostra col·laboració.

Ara, a més dels turistes de negocis hem afegit al nostre perfil de visitant el del turista esportiu.

Equips internacionals i esportistes de primer nivell mundial lloguen les nostres instal·lacions esportives, ocupen les places hoteleres, compren en els nostres comerços i gaudeixen de la nostra restauració.

I això ha estat gràcies a l’atorgament del segell de turisme esportiu de qualitat que l’estiu passat ens va atorgar la Generalitat de Catalunya, pels nostres fantàstics equipaments esportius i hotelers.

Avui, el Districte Econòmic al voltant de la plaça d’Europa està plenament consolidat, amb hotels que ofereixen places d’una alta qualitat, amb grans multinacionals com Puig, Gallina Blanca o KPMG, empreses tecnològiques, financeres, de la salut i de l’alimentació.

I en pocs mesos veurem créixer aquest parc empresarial amb l’arribada del grup Agrolimen, al qual volem donar la benvinguda.

A aquesta consolidació del districte econòmic ha contribuït decisivament, no cal dir-ho, la Fira. Aprofito per saludar al nou Director General, en Constantí Serrallonga, et desitjo molts encerts, el llistó que t’ha deixat l’Agustí Cordón és molt alt, tens un gran repte i confiem en tu.

Gràcies a la Fira tenim el Mobile World Congress, que en la seva darrera edició va rebre més de 90.000 visitants de 200 països, amb un impacte econòmic a tota l’àrea metropolitana de 436 milions d’euros i 12.000 llocs de treball.

Ara tenim un repte i és que les activitats de la Fira redundin encara més en benefici dels ciutadans i del petit comerç.

Aquest matí el Director General del Mobile en John Hoffman ha presentat la nova edició per enguany.

Aprofito per agrair-te públicament a tu i a la resta del teu equip l’aposta decidida perquè el Mobile es quedi durant 5 anys més aquí, a Barcelona, a L’Hospitalet. Thank you John

A l’edició d’enguany, més enllà de les innovacions tecnològiques, tenim una novetat important, és el programa denominat “meet and eat”.

Un nou espai obert impulsat conjuntament pel Gremi de Restauració de Barcelona, l’Ajuntament de L’Hospitalet i el Mobile.

L’espai de L’Hospitalet serà una mostra de la gastronomia dels nostres establiments i de l’activitat cultural de les nostres entitats. Del 19 al 25 de febrer tots esteu convidats a gaudir d’aquest nova mostra de la nostra gastronomia i cultura.

A la conferència de l’any passat a la Tecla Sala vaig presentar dos projectes que són de ciutat, però que tenen un impacte més enllà de les nostres fronteres. Projectes que permeten desenvolupar nous sectors econòmics dibuixats a L’Hospitalet On: un és el Districte Cultural, l’altre és el Clúster Biomèdic que sorgirà de la continuació del soterrament de l’avinguda de la Granvia.

En aquests 12 mesos el Districte Cultural avança a bon ritme, i agafa força.

El mes de març es va crear l’oficina del projecte

Les indústries culturals que es vulguin instal·lar ja poden conèixer el projecte a través del seu web.

El desembre, el Ple municipal va aprovar les ordenances per al 2016, i tal com ja vaig anunciar l’any passat, incentivem ja fiscalment la instal·lació d’empreses del sector cultural i creatiu.

Algunes d’elles ja han mostrat el seu interès per venir. Durant el 2015 algunes galeries d’art de primer nivell han creuat ja la Riera Blanca.

La passada setmana vam presentar el projecte del Districte Cultural a la Unió Europea, és una estratègia urbana de desenvolupament.

Hem demanat a Europa que contribueixi al nostre desenvolupament amb la cultura com a motor.

És una acció per al progrés econòmic i cultural, la cohesió social i la convivència.

És un projecte de 30 milions d’Euros, finançats a parts iguals entre Europa i l’Ajuntament, durant els propers 8 anys.

Aquest camí, el del Districte Cultural, ja està iniciat i en marxa, i amb Europa o sense ella no ens aturarem.

I per això, els vull anunciar, que tan si Europa ens atorga la subvenció com si no l’Ajuntament assumirà el projecte en la seva totalitat.

I ho farem perquè, tal com ja he dit, Invertir en cultura és una manera sensata de generar cohesió, de promoure felicitat, d’estimular progrés, i també es una estratègia per desenvolupar economia de la ciutat.

Pel que fa al Clúster Biomèdic, un cop superat l’impàs de govern a la Generalitat, esperem ben aviat l’aprovació definitiva.

És un projecte que situarà L’Hospitalet, l’Àrea Metropolitana i Catalunya en immillorables condicions, per atreure activitat i talent, d’un dels sectors capdavanters de l’economia global.

De fet, ja hem iniciat contactes amb inversors internacionals, d’altres continents, per instal·lar projectes empresarials, d’investigació i universitaris relacionats amb la biomedicina en l’espai que quedarà disponible amb el soterrament de la Granvia.

Hi ha molt bones perspectives!!

Però, no serviria de res atreure riquesa sense redistribuir-la. Ho he dit moltes vegades, la justícia social està a l’essència de la nostra política i la nostra acció. L’atracció d’economia i empreses la fem, per recaptar més impostos, que ens permetin invertir en tots els barris de la ciutat i corregir les desigualtats.

Tenim una llarga tradició d’intervencions de microcirurgia urbanística i desenvolupament comunitari als barris.

De fet, el precedent que va inspirar la llei de barris dels governs dels presidents Maragall i Montilla va ser el Pla integral de Collblanc-La Torrassa.

També tenim una experiència pionera de participació comunitària per desenvolupar i consensuar la nostra estratègia de ciutat: L’Hospitalet On.

Convençuda de que ara és el moment de que l’estratègia que hem dissenyat per a la tercera transformació l’adaptem, la pensem i la consensuem a cadascun dels nostres barris.

Per això, avui els anuncio que proposaré als Consells de Districte l’inici d’un procés participatiu per elaborar i pactar quin és el barri que somiem per al 2025. L’HON dels Barris.

Un projecte que començarà a caminar aquesta primavera i ens ajudarà a definir, més enllà del dia a dia, quin és el barri que volem en els pròxims 10 anys.

Per fer realitat aquest projecte, necessitem que la ciutat sigui forta econòmicament.

Per enfortir l’economia necessitem noves empreses. Com sabeu nosaltres ho posem fàcil. Ho posem fàcil a les empreses que contribueixen a generar economia productiva, llocs de treball amb salaris dignes, i estiguin compromeses socialment i amb el medi ambient.

És el nostre model, el model L’Hospitalet, el de la redistribució de la riquesa, el de preservar, en definitiva, l’estat del benestar.

Perquè us puc assegurar que l’Ajuntament de L’Hospitalet participarà a tots els combats en defensa de l’estat del benestar sigui o no competent. Perquè com ja he dit en altres ocasions, més enllà de les competències legals hi ha les competències morals.

L’Ajuntament ha d’actuar com a garant dels drets dels ciutadans. Ningú no pot quedar-ne al marge per culpa de la crisi econòmica.

L’acció municipal es dirigeix (per sobre de tot) a dignificar la vida de les persones, a generar igualtat d’oportunitats per a tothom. I ho fem amb els impostos que paguem els ciutadans i les empreses.

Es tracta de garantir drets bàsics: com l’alimentació, l’energia i l’habitatge, especialment entre els col·lectius més vulnerables: infants i gent gran.

I parlo de drets, que és el que hem de garantir als ciutadans, no de caritat.

Hem de superar la idea que els serveis socials són només per a uns pocs o per a determinats col·lectius.

Hem d’entendre, que qualsevol persona probablement necessitarà al llarg de la seva vida dels serveis socials, d’igual manera que necessitarà de la sanitat, l’educació i l’ocupació.

A tall d’exemple, molta de la nostra gent gran és usuària del servei de teleassistència, amb alguns d’ells he pogut parlar personalment, la gran majoria mai hauria pensat que necessitaria dels Serveis Socials.

Reivindico als governs mesures universals més enllà de les pal·liatives i assistencials d’urgència.

Per això, no només, no hem tancat cap servei durant els moments més durs de la crisi econòmica, sinó que hem incrementat el pressupost destinat a les polítiques socials fent polítiques d’acompanyament a les famílies.

I per desenvolupar aquesta feina hem comptat amb el treball actiu de les Associacions de Veïns, les entitats socials, la Creu Roja, les parròquies o les entitats integrants de l’espai de ciutadania.

Han mostrat, una vegada més, la seva sensibilitat i la seva cara més solidària. Gràcies a totes elles.

Hem garantit l’alimentació durant aquests anys a milers de famílies, hem multiplicat per nou les beques menjador, i hem treballat per garantir els subministraments bàsics i pal·liar la pobresa energètica.

Mentre hem estat mesos pendents (de si hauria o no govern) a Catalunya, amb el país paralitzat, els ajuntaments, com sempre, hem hagut de fer front a les emergències socials en solitari.

Ara al Parlament i a la Generalitat es parla molt d’un pla de xoc social de País.

Benvingut sigui després d’anys de retallades, però l’únic pla de xoc real ha vingut de moment del món local.

Ni del Palau de la Generalitat ni de La Moncloa, sinó dels ajuntaments com el de L’Hospitalet.

I aprofito la presència de Miquel Iceta i Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya per demanar-vos que lluiteu per fer realitat aquest pla de Xoc de País. Gràcies per la vostra presència i recolzament.

També en el nostre pla de xoc local, lluitem contra l’especulació i els habitatges buits.

Front a l’exclusió habitacional, seguim apostant per la negociació, però serem contundents i imposarem sancions, a aquelles entitats financeres, que pretenguin continuar mantenint el seu parc d’habitatges buits.

Gràcies a la pressió exercida, han cedit ja més d’un centenar d’habitatges pel lloguer social en l’últim any. Hem aconseguit aturar prop d’un centenar de desnonaments previstos per aquest hivern.

En aquest mateix sentit, tampoc podem oblidar, la intensa feina que estan fent la Federació d’Associacions de Veïns i les diferents plataformes antidesnonaments.

La seva tasca de suport i assessorament a les famílies és molt important. El treball conjunt i coordinat amb l’Administració és un dels elements clau per aconseguir les fites que ens hem fixat.

Aquest és el camí però cal més esforç.

Encara tenim més de 150 famílies en risc d’exclusió residencial, i és sobre elles que concentrem les nostres energies.

Hem de garantir que totes elles puguin accedir a un habitatge digne i a un preu just; això vol dir, adequat a les seves possibilitats econòmiques.

No podem permetre que en aquesta ciutat hi hagi més d’un miler d’habitatges buits en mans dels bancs.

Per això, aquesta setmana hem comunicat als bancs que utilitzaré una figura contemplada a la nova llei de l’habitatge fins ara no explorada per cap ajuntament: LA CESSIÓ FORÇOSA.

Una figura que possibilita als Ajuntaments anar més enllà per donar-li un us social als habitatges ara buits.

Fa més de tres anys que vam iniciar negociacions…

No vaig anar per la via de la sanció perquè era un camí jurídicament incert. Vaig reclamar amb diàleg.

Algunes entitats van reaccionar amb diligència, posant habitatges a disposició de la bossa de lloguer.

D’altres s’han resistit. I és precisament contra aquestes, sobre les que farem aquesta expropiació temporal, que posarà els pisos a disposició de la bossa de lloguer social.

Abans us deia que volem atreure empreses per redistribuir la riquesa i generar ocupació. És la millor política de garantia de drets que podem fer.

Hi ha dos col·lectius, però, que em preocupen especialment i que necessiten de l’actuació decidida de l’Administració, més enllà del mercat laboral. Són els joves i els aturats majors de 45 anys.

El col·lectiu d’aturats majors de 45 anys necessita una solució urgent.

Malgrat ser, el moment de la vida en el qual es troben en plena maduresa vital i professional, el mercat no els dóna solucions.

Em sento, especialment orgullosa, que el nostre Ajuntament hagi estat el primer en posar en marxa un pla d’ocupació, que ha permès a algunes persones (que els faltaven menys de dos anys de cotització per jubilar-se) poder fer-ho amb dignitat.

Aquest any, junt amb l’associació d’empresaris de L’H i el BLl, els sindicats i l’associació d’aturats hem posat en marxa un programa d’atenció específica per aquest col·lectiu. És una iniciativa que ens permetrà donar una segona oportunitat a persones majors de 45 anys expulsades del mercat laboral.

Però, a l’igual que abans reclamava polítiques metropolitanes conjuntes, per desenvolupar línies estratègiques concretes, …

ara us dic que els Ajuntaments, les associacions d’empresaris i els sindicats plegats només podem fer accions complementàries i no substitutives.

Ara és més necessari que mai, que Generalitat i Estat encapçalin una acció decidida per aquest col·lectiu.

Mentre l’actual Reforma Laboral estigui vigent, el número d’aturats majors de 45 anys serà cada cop major. És imprescindible la seva modificació per tornar a garantir drets essencials dels treballadors.

També us deia que em preocupen especialment els joves.

En els darrers anys s’ha produït un exili de joves del nostre entorn, desplaçats no per les seves ganes de viure noves experiències, sinó empesos per la crisi.

Altres han abandonat els seus estudis de forma alarmant.

Al país tenim una bossa massa gran de joves que ni estudien ni treballen.

Hipotequem el futur si no reaccionem, no ens ho podem permetre.

  • Els Ajuntaments podem fer formació ocupacional, i, en fem.
  • Podem fer acompanyament temporal com són els Plans Educatius entorn i, en fem.
  • Podem fer accions innovadores, i en fem, com és l’escola de segona oportunitat que hem posat en marxa aquest curs amb la Fundació Llindar. Una nova escola d’hostaleria que donarà una segona oportunitat a joves que han estat expulsats del sistema educatiu.

Però és, el sistema educatiu, el que s’ha de fer càrrec. A Catalunya no afrontem prou be la preparació dels nostres joves.

L’actual sistema no sempre genera igualtat d’oportunitats i ho hem de corregir.

I en aquest sentit, he ofert al President de la Generalitat la meva col·laboració per fer un pacte de País que faci més eficient i eficaç el sistema educatiu. Un sistema que doni a tothom les mateixes oportunitats. És una aposta estratègica.

L’Hospitalet On definia l’educació i la cultura com dos dels motors de desenvolupament de la ciutat.

Sense reforçar l’eix de l’educació sabem que podem generar moltes oportunitats, però que aquestes, no seran aprofitades pels nostres ciutadans i ciutadanes.

La redistribució de la riquesa no serà del tot completa, si aquesta no serveix per garantir la igualtat d’oportunitats a través de l’educació.

Ja us he dit que, per mi, més enllà de les competències legals estan les competències morals. Per això malgrat no tenir competències l’educació és una de les meves obsessions.

Avui, està amb nosaltres el Rector de la Universitat de Barcelona. Dídac Ramírez, és l’últim any que ens acompanya com a Rector i li vull agrair la tasca que hem pogut fer plegats en aquests anys del seu Rectorat impulsant nous projectes que avancen amb fermesa.

La Universitat de Barcelona s’ha convertit en la Universitat de L’Hospitalet. El Campus de Bellvitge és segurament el millor paradigma d’aquest fet. Ben aviat veurem a la seva façana el nostre distintiu l’“LH”.

Els deia, que malgrat no tenir les competències, hem sumat sinergies, iniciatives, hem invertit recursos a l’ensenyament de primària i secundària, a la Formació Professional, a la formació ocupacional, a la Universitat, … aprofitant els actius i potencials “públics i privats” que tenim.

Es per això que els vull anunciar que a l’edifici dels Antics Jutjats, ben aviat gaudirem d’un nou centre de formació.

Hem fet una aposta per un equipament educatiu on line que complementi l’oferta actual.

A aquesta s’hi sumarà una Escola de Negocis Internacional i un Centre Universitari.

Es rehabilitarà un edifici (buit i en desús) per donar pas a la investigació i la formació. Tot sense cost per a la ciutat.

La iniciativa comptarà amb l’assessorament i seguiment dels centres públics i concertats de l’FP de la ciutat, així com de representants dels sindicats i les entitats empresarials.

Per tirar endavant el projecte hem realitzat un concurs.

L’editorial Planeta i la Universitat de Barcelona han fet la seva oferta conjunta, ara els tècnics analitzen la proposta. Si l’anàlisi és positiu el proper curs s’obriran portes.

És una bona noticia, la ciutat, la Universitat i la industria cultural tornem a treballar plegats. Continuem fent camí.

I continuem perquè és en el terreny educatiu on voldria destacar una iniciativa que em fa especial il·lusió dur endavant.

Es tracta d’una aposta decidida per l’anglès com a eix bàsic de la formació dels nostres joves.

Volem avançar decididament, per fer de l’Hospitalet una ciutat trilingüe.

Aquesta és una aposta estratègica de les polítiques educatives del govern municipal durant aquest mandat.

Ja fa uns anys, la nostra televisió va fer una aposta per realitzar els programes infantils en aquest idioma, és una primera experiència pilot per a la immersió lingüística.

Ara cal ampliar l’oferta a les escoles de la ciutat.

Per això, destinarem recursos municipals per dotar tots els centres educatius, que es vulguin acollir, amb professors auxiliars de conversa en anglès a tots els grups de 4rt d’ESO.

Per aquest repte, necessitem la complicitat de la comunitat educativa perquè som conscients, que és una fita ambiciosa i que requereix d’una llarga i constant trajectòria, imprescindible, d’altra banda, per no quedar-nos estancats en un món multiconnectat.

Aquests són els reptes que, al meu entendre, tenim plantejats per desenvolupar en un futur immediat.

Crec que l’èxit de L’Hospitalet serà també l’èxit de l’àrea metropolitana i de Catalunya.

La passada setmana vaig felicitar al nou President de la Generalitat, vam mantenir una conversa cordial i vam quedar que ben aviat visitarà la nostra ciutat.

Li vaig dir què la seva acció s’ha d’encaminar a establir una base sòlida de suma i de convivència on tots els catalans i catalanes (sense excepció) ens sentim cridats a construir una Catalunya integradora, sòlida i dinàmica. Les ciutats hi tenim un gran paper.

L’any 1994, Pasqual Maragall va escriure un article a La Vanguardia, on va exposar la seva visió del paper dels municipis en la vida política de Catalunya i Espanya.

Afirmava que el miracle de les ciutats espanyoles dels anys 80, va ser decisiu per a l’assentament de la democràcia i l’estabilitat d’un sistema polític baquetejat per crisis sectorials i estructurals.

En aquell mateix article, l’aleshores alcalde de Barcelona, defensava que en els darrers anys només havia aflorat amb força la dialèctica –carregada de significat– entre el govern d’Espanya i Catalunya.

Afirmava, que, obsessionats pels nostres dimonis seculars, no havíem estat capaços de veure, que l’autèntic problema, és, el de la qualitat de vida quotidiana, al carrer del costat.

En l’article feia una crida a treure profit de les “lliçons de les coses municipals”.

“Perquè mentre els de dalt es barallen els de sota desesperen”.

D’aquest article en fa 22 anys….Podria haver estat escrit avui….

En Pasqual Maragall ho va tenir molt clar: els ajuntaments estàvem i estem compromesos amb les nostres ciutats, tenim vocació de continuar sent actors, junt amb els ciutadans, de les polítiques d’atenció a les persones, les mediambientals, les urbanístiques, les econòmiques, les culturals…

Però en els últims anys hem estat molt sols. Massa sols,

És hora que els ajuntaments, i ja sabeu que quan dic ajuntaments parlo dels ciutadans, deixem d’estar sols.

Faig, des d’aquesta tribuna, una crida al Govern de la Generalitat i al futur govern d’Espanya, perquè es posin al nostre costat en el combat per defensar el perdut Estat del Benestar.

I avui amb la força que em donen els 260.288 ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet reitero el meu compromís

per la reactivació econòmica,

per la defensa d’un sistema de salut públic, de qualitat i universal,

per la defensa d’un sistema d’educació públic i generador d’igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans,

per la defensa d’un sistema d’atenció social universal que garanteixi els drets socials de tothom.

Reitero el meu compromís per construir una ciutat des de la suma, el diàleg i la concertació.

Per tots nosaltres, pels nostres veïns i veïnes.

Un futur de progrés per a tothom was last modified: gener 21st, 2016 by Núria Marín

A L’Hospitalet lluitem contra la pobresa energètica

far-2012-300x225

Article  publicat a El Far.Cat el 08/01/2016

A L’Hospitalet lluitem contra la pobresa energètica

Amb l’arribada dels mesos d’hivern, l’Ajuntament de L’Hospitalet intensifica la campanya per posar a l’abast de les persones que no poden pagar els rebuts d’aigua, gas i electricitat un fons de més de 800.000 euros procedents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i simplifica els processos per accedir-hi. L’objectiu és impedir la interrupció i la baixa dels subministraments bàsics a aquestes persones.

Un pla amb el que volem arribar més i millor a la ciutadania que ho necessiti i que simplifica els procediments municipals per beneficiar-se de les ajudes econòmiques. Un cop més som els ajuntaments els que estem al costat de les persones. De moment, els governs de l’Estat i de la Generalitat no han destinat diners contra la pobresa energètica; però sí, l’AMB i hem d’aprofitar-los per ajudar les famílies més vulnerables.

Per tal de detectar els casos de pobresa energètica, els serveis socials de l’Ajuntament realitzen una acció proactiva a través dels serveis de teleassistència, atenció domiciliària i de menjador a domicili.

Un pla de mesures que s’adreça especialment a dos col·lectius: la gent gran i les persones o famílies en situació de vulnerabilitat. Precisament, per informar d’aquestes ajudes a les persones de més edat, s’han fet en el darrer mes xerrades informatives en els casals de la ciutat. En aquests tallers informatius, tècnics municipals han explicat els criteris i la documentació per accedir als ajuts econòmics, nocions bàsiques per entendre millor algunes factures de subministraments i mesures pràctiques per reduir-ne l’import.

Al mateix temps, demanem la coresponsabilitat social de les empreses de serveis de llum, aigua i gas perquè, per dignitat, s’impliquin en la resolució del problema i dediquin una part dels seus beneficis a assumir part dels impagaments producte de situacions d’emergència social.

La lluita contra la vulnerabilitat, la pobresa i l’exclusió social és la nostra prioritat i l’accés als subministraments bàsics és un dret dels nostres veïns i de les nostres veïnes. Cal que tots i totes ens impliquem.

A L’Hospitalet lluitem contra la pobresa energètica was last modified: gener 8th, 2016 by Núria Marín

IV ENCUENTRO NACIONAL DE RESPONSABLES DE SEGURIDAD LOCAL

Buenos días.

En primer lugar quisiera agradecer a la organización de este seminario que me haya invitado, como presidenta del Fórum Español para la Prevención y Seguridad Urbana (el Fepsu) al acto de clausura. Me consta que han sido dos días de debates muy intensos cuyas conclusiones deberemos ahora leer con atención.

En segundo lugar, permítanme darles las gracias, a los cuerpos policiales, por estar ahí, por dejarse la piel cada día en nuestras ciudades para garantizar la seguridad de todos los ciudadanos. Es una tarea muy poco grata y exigente a la vez, sometida constantemente a la opinión pública y a la presión mediática y política.

No voy a decirles nada que ustedes no sepan. Las ciudades son el escenario donde se producen y chocan todas las tensiones que generan la percepción de inseguridad que ustedes deben combatir. Y en esta misión sería absolutamente injusto que el poder político, especialmente los gobiernos locales, les dejemos solos, porque la inseguridad no debe tener únicamente una solución policial.

En las ciudades es donde se multiplican las libertades, donde se vive plenamente la democracia, pero también donde surgen los riesgos. En la ciudad no se teme a las catástrofes naturales, sino al otro. Tenemos miedo a la agresión personal, al robo y a los accidentes. Ante este temor, el ciudadano demanda seguridad.

La seguridad tiene que ser, en la ciudad democrática, la garante de la libertad en el espacio público, el común de todos los ciudadanos de un municipio. Nadie se puede apropiar de él, y para evitarlo lo mejor es la prevención.

El incremento de la inseguridad subjetiva se produce cuando en la ciudad hay desigualdad con pobreza y a menudo con la presencia de colectivos de inmigrantes a los que se asocia injustamente con el terrorismo internacional o algún tipo de delincuencia organizada.

Sé, como ustedes, muy bien de lo que hablo. En mi ciudad, L’Hospitalet, la segunda de Catalunya, viven ciudadanos de 138 nacionalidades con 74 lenguas distintas. Más de la cuarta parte de los vecinos de L’Hospitalet han nacido en el extranjero.

Es en escenarios como este cuando la convivencia entra a menudo en crisis, cuando colisionan derechos con deberes debido a las a veces acusadas diferencias culturales y sociológicas.

 

Y es entonces cuando las administraciones, a través de sus cuerpos policiales, deben arbitrar entre los derechos de los  ciutadanos que  entran en colisión. Es necesario establecer reglas del juego claras y ejercer un firme liderazgo público, apostando siempre por la cooperación con el tejido social, pero ejerciendo la autoridad democrática cuando sea necesario.

 

La vulneración del espacio público requiere tolerancia cero, ententida, claro está, porque no hay que dejar ninguna agresión ni atentado a personas y bienes sin reparación y sanción inmediatas, nunca ejerciendo la acción represiva directamente sobre los grupos y territorios considerados de riesgo. Eso solo produce más inseguridad.

 

Es por eso que las políticas de seguridad no pueden ser solo policiales. Es necesario acompañarlas de políticas sociales, de integración y participación. Y, sobre todo, políticas activas de construcción de un espacio público digno, diverso, que canalice el intercambio; accesible e igualitario, donde se aprende la tolerancia.

Un espacio público de calidad, democrático y compartido, es imprescindible para combatir la percepción de inseguridad. La política de espacio público debe evitar su privatización; debe ser integrador y huir de la guetización. El espacio público debe superar las barreras urbanísticas que aíslan los barrios y favorecen su marginalidad.

El espacio público debe ser, además, diverso, en el que convivan comunidades y actividades, donde la vivienda se mezcle con el comercio y las oficinas, con los centros sanitarios y educativos, con el ocio y la restauración, y con polideportivos y centros sociales.

La percepción de seguridad –y ustedes lo saben muy bien— no es una ciencia exacta. Las líneas son muy débiles. Basta muy poco para que años de prevención, de políticas sociales contra la desigualdad y de dignificación del espacio público pasen del blanco al negro, del yin al yan.

Lo hemos vivido con la crisis económica y sus consecuencias en forma de paro, pobreza y recortes en los servicios. La desigualdad con pobreza ha aflorado y los recortes han debilitado las prestaciones y la inversión en espacio público. Los gobiernos locales nos hemos quedado solos en la batalla, y a pesar de nuestra debilidad financiera, seguimos manteniendo becas comedor y guarderías. Atendemos, sin apenas competencias, a los más desfavorecidos, a las víctimas de la pobreza energética y de los desahucios.

Con este panorama, constantemente las policías y gobiernos locales debemos gestionar una percepción de la inseguridad cambiante y sujeta a diversas coyunturas. La máxima libertad puede aumentar la sensación de inseguridad, y la máxima seguridad, a su vez,  puede eliminar la libertad.

Pero esas políticas sociales y de espacio público que deben acompañar las labores de seguridad que son muy difíciles de implementar con los continuos recortes impuestos por los gobiernos central y autonómicos con la excusa de la crisis.

Cuantos más recursos tenga un municipio, más competencias y más coordinados estén los cuerpos policiales y administraciones, mayores y mejores resultados obtendremos. Y esos resultados son los que percibirán nuestros ciudadanos, que a fin de cuentas son a quienes nos debemos.

El pasado sábado, aquí en Madrid, hubo una gran manifestación contra la violencia de género, Y ese mismo fin de semana se producían cuatro asesinatos machistas. No quisiera alimentar demagogias, pero es evidente que nos queda mucho que recorrer para afianzar en nuestra sociedad valores como la tolerancia, el respeto y la convivencia, y los recortes dificultan aún más este camino.

Los gobiernos locales debemos trabajar para que ustedes deban utilizar la violencia cuanto menos mejor, y eso se logra con políticas activas contra la desigualdad. Queremos, todos, una policía de alto nivel formativo en derechos humanos que proteja a los ciudadanos contra la discriminación social. Una policía que proteja la diversidad.

Y acabaré como he empezado: gracias por estar ahí.

 

 

 

IV ENCUENTRO NACIONAL DE RESPONSABLES DE SEGURIDAD LOCAL was last modified: novembre 13th, 2015 by Núria Marín

Nit de L’Esport a L’Hospitalet.

Molt bona nit a tothom.

BENVINGUTS I BENVINGUDES A LA NIT DE L’ESPORT.

Donar-vos la benvinguda a La Nit de l’esport no es una frase feta.

Donar-vos la benvinguda a La Nit de l’esport és retornar-vos un trosset del que vosaltres feu per a L’Hospitalet.

Perquè, no se si sou conscients que l’H ha fet servir l’esport i els esportistes per ser una ciutat millor.

Una ciutat millor perquè els vostres valors els hem fet nostres i han esdevingut els valors de la ciutat.

L’Hospitalet ha après amb vosaltres a celebrar victòries i a lamentar les derrotes. S’ha esforçat com vosaltres per guanyar en qualitat de vida, per avançar…

Perquè vosaltres com ningú ens heu ensenyat que després d’una victòria o d’una derrota sempre s’ha de continuar cap endavant, cap a un nou partit, cap a un nou repte, cap a un nou dia, cap un nou horitzó.

La solidaritat, el treball en equip, l’esforç individual i col·lectiu són valors vostres que hem fet nostres.

Perquè vosaltres jugadors, entrenadors, tècnics, famílies i directius de les entitats ens ensenyeu cada dia a mantenir vius els vostres valors com a valors de L’Hospitalet.

Valors que ens han transmès amics i il·lustres ciutadans que ens han deixat enguany.

L’últim a marxar, fa només uns dies, ha estat el Juanan Bastante, una mort que ens ha sacsejat a tots, perquè era una persona jove, vital, alegre, compromesa, treballadora… molt estimada, que avui havia de ser aquí per rebre una de les mencions.

Juanan va ser una persona compromesa amb moltes causes i l’esport de base en va ser una.

Els Jocs escolars i l’esport de L’Hospitalet sempre tindran un deute amb ell.

I als amics de la seva entitat “l’Aleña”  us vull fer publicament aquesta NIT un encàrrec especial, i es que penseu com podem organitzar el gran homenatge que Juanan es mereix. Ho deixo a les vostres mans.

Un homenantge com el van tenir en aquesta nit de l’esport en Gustau Biosca, i Marcel·lí Maneja, dos noms que han transcendit la ciutat, referents en el futfol i en el basquet.

També enguany ens han deixat tres persones que van representar, cadascú en la seva modalitat esportiva esforç i lluita en Clemente Ibáñez, en Pere Suñé i n’Antoni Mesa que van dedicar una bona part de les seves vides al patinatge, l’atletisme i el muntanyisme.

Per tots ells, l’esport era una manera de viure, un lligam que van mantenir al llarg de les seves vides i que no van trencar ni les derrotes, ni les decepcions, ni l’edat ni els contratemps.

L’Hospitalet els tindrà sempre presents.

 

 

Donar-vos la benvinguda a la Nit de l’esport és també fer present  que gràcies a l’esport L’Hospitalet és avui una ciutat més justa i més cohesionada.

Perquè no només hem fet nostres els vostres valors per fer una ciutat millor, també hem fet servir l’esport com a excusa per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns amb instal·lacions esportives a tots els barris.

Després de 36 anys d’ajuntaments democràtics tothom a la ciutat te ben a prop de casa seva un equipament esportiu. L’esport ens ajuda a dignificar els barris i a  dignificar la vida de les persones.

Aquest any hem possat en marxa el Poliesportiu Municipal Gornal i el Centre de Formació i Dinamització Esportiva, un nou i modern referent a L’Hospitalet per a la pràctica i la formació esportives. Un fantastic equipament ple de vida.

També al barri del Gornal hem instalat la gespa artificial al camp de futbol. Ara si podem afirmar amb orgull que  tenim una xarxa de camps de futbol de gespa artificial d’una gran qualitat que permeten la pràctica esportiva de milers de joves (i no tant joves).

La propera setmana ja podrem fer servir la nova pista d’atletisme a l’H nord,  i la grada de Rugby llargament reivindicat per l’equip de L’Hospitalet sera també una realitat. Són inversions que dignifiquen les nostres instalacions i els nostres barris.

No se si sabeu que el foment de l’esport és un dret reconegut per la Constitució.

Un dret que volem que comenci pels mes petits, a les escoles. I es per aixo que aquest any hem invertit en els patis del Pau Casals, Ramon Muntaner i Menendez Pidal, perque entenen que la practica esportiva es una part fonamental en la formacio dels infants.

Volem que cap nen o nena es quesi sense aquest dret i en aquest sentit, la feina del Consell Esportiu de L’Hospitalet és bàsica i constitueix tot un referent a Catalunya.

 

 

 

Donar-vos la benvinguda a la Nit de l’esport es també recordar que l’esport es font d’economia i llocs de treball. I que gràcies a l’esport s’ha incrementat l’activitat turística de qualitat a L’Hospitalet.

Els organismes esportius aposten per l’H per acollir esdeveniments internacionals i des d’aquest estiu disposem, del Segell de Destinació de Turisme Esportiu.

I aixo que es un reconeixement, alhora es un alicient per continuar treballant…

I es el que fem amb la UB, desenvolupar un projecte ambicios per reconvertir les instal.lacions esportives de l’H nord i del Servei d’Esports de la UB en un cluster d’esport que ens ajudara a desenvolupar i dignificar la Porta Nord de la ciutat.

L’objectiu final d’aquestes actuacions és aconseguir noves oportunitats per a la ciutat. Aconseguir que es pensi en L’Hospitalet quan es parli d’infraestructures i serveis adients per a la pràctica esportiva.

I anem pel bon camí.

 

Aquest estiu, al campus de futbol de Jordi Alba, s’ha afegit el campus de bàsquet d’Audie Norris. D’altra banda, hem aconseguit que l’Hospitalet sigui la seu l’any 2018 del Campionat del Món d’Halterofília Màster.

Bones noticies que acollim amb il.lusio perque creiem en l’esport.

I perque tot aquest moviment es generador de riquesa i de llocs de treball, cosa molt important en aquests moments. Es per aixo que malgrat les noves normatives que van apareixent i que us complican la gestio a les entitats us vull dir que US DONAREM TOT EL SOPORT QUE SIGUI NECESARI.

QUE NO US DEIXAREM SOLS. Nosaltres no. Mai abandonarem al teixit associatiu esportiu… i molt menys ara que les coses són més difícils!  Nosaltres continuarem, com sempre, al vostre costat. Vosaltres heu fet i feu molt per L’Hospitalet.

 

 

 

 

I donar-vos la benvinguda a la nit de l’esport es també donar-vos la benvinguda al futur de l’esport de L’Hospitalet.

I per fer-ho hem de continuar treballant i invertint, per completar el nostre parc d’instal·lacions i per millorar les existents.

I en aquest línia vull refermar el compromís que vaig manifestar l’any passat al respecte de dues inversions que estem ultimant per poder tirar endavant en els propers mesos:

El Camp de Futbol de Collblanc-Torrassa (una demanda històrica d’aquests barris)…

I el nou equipament esportiu del Gasòmetre, a Santa Eulàlia.

Aquesta Nit, però, vull aprofitar per destacar dues noves propostes que volem tirar endavant durant el mandat:

Una es la renovació profunda del Poliesportiu Municipal Fum d’Estampa. Creiem que ara hem de millorar la instal·lació, per oferir un millor servei esportiu de qualitat per abonats i esportistes.

 

 

I en aquesta línia de donar sortida a necessitats històriques,

de donar suport a la tasca d’entitats esportives,

i al mateix temps generar noves oportunitats d’atracció turística i de creació d’economia i llocs de feina,

ens proposem afrontar en aquest mandat una inversió que ens posarà al mapa en dos esports que tenen una llarga tradició a L’Hospitalet: el Beisbol i el Futbol Americà.

No us puc donar més detalls, perquè estem ultimant el projecte.

Però sí que us puc dir que desde l’equip de Govern, treballarem per fer realitat una inversió que

us doni una solució definitiva i

que a més ens converteixi en referents a Catalunya, España i Europa.

 

 

 

I per últim donar-vos la benvinguda a la Nit de l’esport es també felicitar

als esportistes,

entrenadors,

personal directriu,

als guardonats

i a tot el món de l’esport de L’Hospitalet.

 

Gràcies pels vostres valors, gràcies per la vostra feina, fracies pel vostre compromis , gràcies per ser com sou.

Gràcies… per tot.

 

I ja ara si… sabeu que us vull dir quan us dic

Benvinguts a la Nit de l’Esport

Nit de L’Esport a L’Hospitalet. was last modified: octubre 24th, 2015 by Núria Marín